PAGAR POR HABLAR

Muchas veces he pensado que algunas personas deberían pagar para poder hablar, así dejarían de inventar.

Estoy ya cansada de los dimes y diretes. Si alguien tiene algo que decir, que lo diga a la cara, y con nombres y apellidos. No vale el “me han dicho” o “lo he oído”. No puede alguien decir que se le ha negado una ayuda porque son para los inmigrantes y no dar la cara. No puede decir alguien que la alcaldesa dio el visto bueno a los recortes del horario de nuestro CAP y no dar la cara. “Me lo han contado y me han pedido que lo ponga” o “hay quien dice”. No señoras y señores, esto no puede hacerse.

Nunca se han planteado que, a demás de seres humanos, se supone que somos inteligentes?

Nunca se han planteado que se puede girar la tortilla?

Si tuviera que dar luz a todos los dimes y diretes que me llegan, no tendría suficiente blog, ni facebook, ni twiter ni nada para contarlos.

Por favor, asegurémonos antes de acusar o insinuar. Seamos sensatos.

Agraïment

Acabo de sortir de l’hospital i em be molt de gust d’escriure aquestes línies dedicades a la sanitat publica. Vull fer-ho en dues parts, o mes ben dit en tres.

La primera la vull dedicar a les instal•lacions. En el meu cas en particular, el Consorci Hospitalari Parc Taulí. Bastant, per no dir del tot, deficients. Habitacions grises, amb forats i bonys a les parets, que estan sense pintar. Banyeres, de difícil accés per la majoria de les persones que som allà, en lloc dels pràctics plats de dutxa. Timbres que tothom sen, les infermeres i la resta de persones que siguin a la planta. Llits que funcionen amb maneta en la seva majoria. Hi ha algun automàtic, però pocs.

La segona part la vull dedicar a l’atenció depenent de la malaltia. 5 mesos. Per a mi, pel que tenia, una eternitat. Pel metge, un temps prudencial. Amb això no ens posarem mai d’acord, però tot s’ha curat a temps.
La tercera part i la més important, les persones. Magnifiques, encantadores, atentes. He de dir que estic molt i molt contenta per l’atenció rebuda. M’han cuidat i atès com a una princesa, sempre amb un somriure i un gest amable.
Permeteu-me des d’aquí, donar les gracies més personals i sinceres a totes les infermeres de la cinquena planta, que heu fet més fàcil i agradable la meva estada entre vosaltres. També al equip de cirurgians i en especial al Dr. Darío Garcia. Se que llegirà això i li demano si us plau que ho transmeti al seu equip.

Gracies.

No vull entra en un debat. Hi haurà persones que pensaran que ho escric com a política que sóc. També hi haurà qui pensarà tot el contrari. Però aquest es el meu pensament i el meu sentiment.

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

“LA IGUALTAT DE DONES I HOMES, UN CAMÍ DE PROGRÉS”


Avui, 8 de març, hem estat convocades per celebrar el Dia Internacional de la Dona, un dia que simbolitza la lluita que les dones de tot el món hem sostingut al llarg dels temps en favor de la igualtat.

Gràcies a aquest compromís, avui podem dir que les condicions de vida de les dones han millorat considerablement i que, sens dubte, la igualtat de dones i homes ha estat decisiva pel progrés de la humanitat i per l’avenç de les societats i de les cultures.

Aconseguir-ho ha estat un camí llarg i ple d’obstacles que hem hagut d’anar vencent. Al nostre país, moltes dones -i també alguns homes- han assolit importants fites que no podem oblidar. Fa poc més de 150 anys, Concepción Arenal trencava la barrera que impedia a les dones l’accés a la universitat. Clara Campoamor guanyava, fa 80 anys, el dret a vot per a les dones. Fa mig segle, Maria Telo, al capdavant d’un grup de dones juristes, aconseguia esborrar del Codi Civil la obediència que les dones devíem al marit. La Constitució del 79 acabava, per fi, amb les discriminacions jurídiques per raó de sexe. I fa 30 anys que a les dones se’ns reconeixia la pàtria potestat, la disposició lliure dels nostres bens i el dret al divorci.

Ja en aquesta darrera dècada, el nou impuls legislatiu, amb la llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, i la llei catalana per a l’eradicació de la violència masclista, ha establert noves fites en el camí vers la igualtat, com per exemple:

• la paritat en els càrrecs públics;
• l’increment de la representació de les dones en llocs de responsabilitat a les empreses i altres institucions;
• una educació que permeti a nois i noies assolir les mateixes metes;
• mesures per prevenir i combatre la violència masclista;
• condicions laborals que afavoreixin l’equilibri entre la vida professional i personal;
• una ordenació territorial atenta a les necessitats diverses de les persones, on ciutadans i ciutadanes se sentin partícips d’un projecte comú.

Aquestes i altres fites són les que ens han de permetre aconseguir que la igualtat sigui, a tot arreu, un fet quotidià i indiscutible, en el pla laboral, social, polític, i personal. Per això, hem de seguir avançant per:

• Eliminar els estereotips que constrenyen les identitats de les persones i que limiten les seves opcions personals, formatives, laborals, sexuals... Per això, cal invertir tots els esforços possibles per a que la coeducació sigui un fet en tots els espais educatius dels nostres pobles i ciutats.
• Desenvolupar unes polítiques socials eficaces i uns serveis públics de qualitat, que tinguin presents les necessitats de les dones i que combatin l’especial impacte que la pobresa té en la població femenina.
• Millorar les condicions de les dones en el mercat de treball i eliminar les desigualtats encara existents, especialment, la bretxa salarial i la segregació sectorial i ocupacional, que continua perjudicant seriosament les dones.
• Reconèixer i socialitzar els treballs de cura de les persones, de la llar i de la vida, i aconseguir una coresponsabilitat real per a que les dones deixin de patir les conseqüències que la responsabilitat exclusiva té per la seva salut i pel seu desenvolupament personal, professional i social.
• Valorar i aprofitar les habilitats i el talent de les dones per superar l’actual crisi que sacseja tot el món.
• Fer inviable que dones de tot el món continuïn morint a mans de les seves parelles, o siguin sexualment explotades, violades, assetjades, mutilades o vexades fins a extrems inexcusables per la humanitat.

Per això, cal que dones i homes ens esforcem per establir relacions de respecte i de llibertat, per fer de la nostra societat un lloc millor: un lloc on totes les persones puguin desenvolupar els seus projectes i aspiracions; un lloc on tothom participi en peu d’igualtat dels treballs i les alegries que proporciona la vida; un lloc on les dones puguem gaudir, en la mateixa proporció que els homes, del progrés econòmic i social.

És per això que, amb la lectura d’aquest manifest, les dones d’aquest país volem ratificar el nostre compromís, que és també el de les institucions que ens representen, en la construcció d’una societat més igualitària i més justa.

Compromiso por Badia

Aquí os dejo el artículo que ha escrito mi compañero J. A. Lancho. Se puede decir más alto pero no más claro.

El hecho es que se acercan las elecciones municipales y parece que estemos ya en campaña, el bombardeo de mensajes ya se ha iniciado, entramos en la construcción de las grandes frases, de la apelación a valores que unos pocos utilizan como exclusivos olvidándose que no están solos en este mundo y que somos muchos los que compartimos esos valores, olvidándose de que han sido esos valores los que nos han servido de hoja de ruta para construir la historia de este municipio. En resumen las municipales están aquí, y los mensajes negativos e incluso descalificativos que hasta ahora se han utilizado para atacar y difamar al equipo de gobierno sembrando constantemente la sombra de la duda sobre la honorabilidad de quienes ostentamos un cargo de representación pública, se incrementarán. Basta recordar lo que se decía de nuestra Alcaldesa y cabeza de lista desde paginas de la AEB, firmadas, es cierto, pero que nunca han sido corregidas públicamente, ni su autor ha pedido disculpas públicas por ello, una oportunidad perdida, lástima.

Pero más grave aún es ver cómo se utiliza ese discurso para menospreciar esta ciudad, para llenar los foros de imágenes negativas. Para algunos, Badia del Valles es una ciudad sucia, sin equipamientos dignos, sin actividad cultural, sin futuro.

Desde el Grupo Municipal Socialista, queremos aprovechar este espacio para renovar nuestro compromiso público con esta ciudad y con nuestros vecinos y vecinas, de que trabajaremos hasta el último día, por responsabilidad, por compromiso, porque creemos en esta ciudad y en su futuro, porque tenemos una visión optimista y positiva de esta ciudad, porque nos sentimos orgullosos de ella.

Los regidores y regidoras del Grupo Municipal Socialista no vamos a entrar en este juego de descalificaciones, creemos que el peor favor que se le puede hacer a nuestra ciudad es mantener permanentemente el mensaje negativo de ciudad, confundir el necesario ejercicio de oposición con la necesidad, al menos eso parece, de destruir al otro, en este caso al Gobierno Municipal.

Cometemos errores, afirmar lo contrario sería negar nuestra humanidad, creernos que la nuestra es la única manera de ver las cosas, y eso no va con el espíritu de las personas que formamos el gobierno municipal, somos humildes, y reconocemos nuestros errores y reconocemos que en algunos casos las circunstancias generales no nos permiten mucha capacidad de maniobra, ¿acaso somos responsables de esta crisis, somos responsables de que las empresas quiebren, ? No.

Somos ciudadanos y ciudadanas de Badia del Valles, y no somos ajenos a los problemas que hoy nos golpean a todos y todas, nos acostamos y levantamos cada mañana en esta ciudad y vivimos el día a día, utilizamos las calles, los parques, las escuelas, los institutos, las guarderías, el ambulatorio, el mercado, el polideportivo... Pero esto no nos hace mejores que otros, solo refuerza los lazos que nos unen a todos y todas con nuestra casa común, Badia del Vallès, a la que todos y todas sin duda queremos, y por la que todos y todas queremos trabajar.