Agraïment

Acabo de sortir de l’hospital i em be molt de gust d’escriure aquestes línies dedicades a la sanitat publica. Vull fer-ho en dues parts, o mes ben dit en tres.

La primera la vull dedicar a les instal•lacions. En el meu cas en particular, el Consorci Hospitalari Parc Taulí. Bastant, per no dir del tot, deficients. Habitacions grises, amb forats i bonys a les parets, que estan sense pintar. Banyeres, de difícil accés per la majoria de les persones que som allà, en lloc dels pràctics plats de dutxa. Timbres que tothom sen, les infermeres i la resta de persones que siguin a la planta. Llits que funcionen amb maneta en la seva majoria. Hi ha algun automàtic, però pocs.

La segona part la vull dedicar a l’atenció depenent de la malaltia. 5 mesos. Per a mi, pel que tenia, una eternitat. Pel metge, un temps prudencial. Amb això no ens posarem mai d’acord, però tot s’ha curat a temps.
La tercera part i la més important, les persones. Magnifiques, encantadores, atentes. He de dir que estic molt i molt contenta per l’atenció rebuda. M’han cuidat i atès com a una princesa, sempre amb un somriure i un gest amable.
Permeteu-me des d’aquí, donar les gracies més personals i sinceres a totes les infermeres de la cinquena planta, que heu fet més fàcil i agradable la meva estada entre vosaltres. També al equip de cirurgians i en especial al Dr. Darío Garcia. Se que llegirà això i li demano si us plau que ho transmeti al seu equip.

Gracies.

No vull entra en un debat. Hi haurà persones que pensaran que ho escric com a política que sóc. També hi haurà qui pensarà tot el contrari. Però aquest es el meu pensament i el meu sentiment.