Aquest és l’eslògan sota el que hem treballat aquests tres dies de congrés.
Primer he de demanar-vos disculpes per haver trigat una mica en publicar tot el que he viscut durant el congrés, però després de tres dies d’intens treball i emocions fortes, he volgut descansar i reflexionar.
He vist que alguns companys i companyes han anat fent entrades als seus blocs cada dia, però jo estava massa esgotada per fer-ho.
Avui us explicaré les vivències personals i més endavant les politiques. Hem treballat molt: comissions, informes de gestió, reunions; però també hem tingut estones lúdiques, poques, però les hem tingut. Ens hem retrobat i conegut, hem xerrat i rigut, i hem aplaudit fins a fer-nos mal a les mans, però amb moltes ganes.
Personalment, he viscut moments mot divertits, i també molt emotius, sobre tot a la clausura, quan tots i totes, en peu i satisfets per la feina feta, hem cantat “L’Internacional” i “Els Segadors”. He pensat en la meva àvia. Ja hi tornem. Ho deixo. La propera serà la vivència política.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada